CAMÍ CAP A WEMBLEY (I)

Torna la Champions, torna la millor competició a nivell de clubs pel Barça. Comença la èpica, comencen les emocions i comencen les grans nits que ens ha ofert l'equip de Guardiola durant els últims anys. La Champions és diferent, és aquella competició que paralitza mig Europa per veure jugar damunt dels escenaris principals del continent als millors jugadors del món.

Ja fa més de cinc edicions de la millor competició del món en que el F.C.Barcelona es sitúa sempre entre els 4 millors equips d'Europa. Recordem aquella nit on la màgia de Ronaldinho va tornar a aparèixer per fer la passada mil·limètrica al fins llavors extrem Ludovic Giuly, per rematar-la cap dins de la xarxa a Milà superant a l'equip "rossoneri".




Recordem aquella tarda d'un 15 de maig del 2006, en un estadi anomenat "Parc dels Prínceps" a París, on un lateral desconegut de cara porteria, Giulanno Belletti, va anotar el gol que va fer brillar, sentir, riure i plorar a tota una afició condemnada a patir i ha semblava, fins llavors, a només tenir un títol de la màxima competició europea.


Recordem una tarda londinenca tenyida de color blau, on uns homes de color groc van lluitar fins l'últim moment, suspir, minut i segon per arribar a la glòria i portar tota la emoció concentrada i patiment a l'èxtasi blaugrana. Recordem un vespre a la ciutat eterna, un 28 de maig de 2009,  en un context de gladiadors, on es batien els dos millors equips del món i alhora els dos millors jugadors del món en un cara a cara, on l'equip dels petits, els astuts, els de la CASA, van lluir el nom que porten brodat a l'escut i ens van tornar a fer tocar el cel.

Ara bé, no sempre han sigut victòries contundents, sinó que tambe hi ha hagut patiment, derrotes i dolor. Recordem la gran parada de Victor Valdés a Drogba en un mà a mà on aconsegueix aturar dos cops consecutius a la bèstia del Chelsea, o els 85 minuts de patiment i d'infart a Stamford Bridge que al final van resultar excel·lents. Però també cal recordar també ha Stamford Bridge, l'eliminació a vuitens de final l'any 2005, o potser l'eliminació a mans del Liverpool del llavors Fernando Torres, l'any 2008.

Però sens dubte, l'eliminació més patida i que va causa més dolor als blaugranes va ser la de l'equip de Mourinho, l'Inter de Milà. On l'equip italià es va endur el gat a l'aigua després de cobrir la seva porteria amb una tela d'aranya humana que mai cap altre equip havia vist en la història, fet provocat per la por que provoca el Barça a Europa i fet que posa en evidència en la bèstia futbolística en que s'ha transformat el conjunt de Pep Guardiola. Tot i això, l'equip blaugrana no va llençar la tovallola en cap moment i se'n va anar de la Champions un cop més, demostrant la seva deportivitat davant del seu rival i molts diuen que amb la condició, encara més reforçada, de millor equip del món. A recordar l'èpic emblemba de: REMUNTADA.

Per tot això i més, cal recordar que avui comença la vertadera fase de la Champions. La vertadera etapa on es destapen les emocions i on els equips i aficions es converteixen en una sola entitat. És a dir és temps de Champions.

"Us en debem una, i aquests no fallen", Pep Guardiola

Som-hi Barça, som-hi barcelonistes.