miércoles, 9 de marzo de 2011

“No estic a favor de la setmana blanca”


“La selectivitat és com una loteria”

“Trobo que el Pla Bolonya és més pràctic que les llicenciatures”

Aprofitant que estem vivint la primera, i molt probablement la última, setmana blanca, entrevistem a la directora de l’escola Meritxell de Mataró,  Maria Antonia Cobo Vilader

Estàs a favor de la setmana blanca?

No. Perquè és un trencament. Suposa fer unes vacances d’una setmana que trenca amb els estudis. Quan els alumnes tenen vacances, abans de tenir vacances ja estan esverats i quan torneu de vacances sembla que faci un any que no s’hagi anat a classe, i tot això s’ha re recuperar. Per tant, no estic a favor de la setmana blanca. 

Amb que et quedes i que canviares de la setmana blanca?
 
No estic a favor. Però amb el que si que em quedaria és amb el fet de començar abans l’escola, ja que la setmana blanca anava en molta part destinada amb això. Això ha comportat que no hi hagin tants dies de vacances però al final ha resultat una jugada política. Torno a dir que una setmana seguida en blanc afecta als alumnes i també afecta molt a nivell de família ja que hi ha molts problemes sobretot amb els nens més petits per col•locar-los. El que es vol fer ara, de cara al curs vinent són quatre caps de setmana llargs. És a dir, fer festa divendres o dilluns. Això ho trobo que és factible. D’aquesta manera no s’interrompen tant les classes i la gent encara està amb el ritme de treball i així les famílies no necessiten tanta infraestructura per col•locar a les criatures., ja que un dia és molt diferent a una setmana.

Heu preparat al col•legi alguna activitat?

Sí. Setmana Blanca, el casal d’hivern. Ha anat molt bé. Vam comptar amb la participació d’uns 40 nens i nenes. El vàrem organitzar amb l’ajut de diferents empreses de fora que proposaven activitats per els alumnes de primària i d’educació infantil. Va suposar un encert que dins d’aquestes activitats de setmana blanca hi participessin professors d’aquesta mateixa escola. També vam agafar un professor d’anglès que es va encarregar de fer activitats en anglès, no confondre amb classe d’anglès. A part vam comptar amb l’ajuda del Hoquei Mataró, el grup de patinatge de Mataró i de Jordi Amat exalumne il•lustre de la nostre escola. Van estar entretinguts durant tota la setmana.

Com van reaccionar els pares al saber que hi havia aquestes vacances?

Van haver reaccions per a tots els gustos. Van haver que no hi mostraven preocupació i hi van haver d’altres que no els va fer cap mena de gràcia. El primer que van preguntar era si l’escola obriria durant la setmana blanca. Cal recordar que hi ha gent que te dificultat per deixar els nanos, i segons qui no es pot agafar una setmana de vacances.

 I els professors, com van reaccionar?

Els professors hem de fer un número mínim d’hores lectives, aproximadament unes 1190 hores. Teníem dues opcions, o treballar durant la setmana blanca i el 30 de juny començar vacances o fer vacances durant la setmana blanca i treballar la primera setmana de juliol. Hem optat per la segona opció, treballar fins la primera setmana de juliol. Perquè si no ens trobem que quan comença el curs, no tenim temps de programar. Vam agafar aquesta setmana blanca de vacances ja que a aquesta època no hi ha feina de programació de classes ja que el curs ja està engegat.

Heu rebut algun tipus de subvenció de la Generalitat?

No rebem absolutament res de la Generalitat ja que som una escola concertada. Esperem que amb aquest canvi de govern se’ns reconeix una mica més.

Heu rebut prou informació sobre la setmana blanca?

Sí que teníem informació. La informació ja la teníem des del curs passat aproximadament ja sabíem coses de la setmana blanca que se’ns venia a sobre des de Nadal del curs passat. La informació va ser la correcta, el que passa es que el govern va informar però no ens va dir en cap moment que hi hauria aquesta setmana a la meitat del curs lectiu.

Canviant una mica de tema, què n’opines del model d’accés a la universitat?

Jo ho canviaria. Crec que la selectivitat, salvant totes les distàncies, és com una loteria. És cert que si et saps els continguts i estudies l’aprovaràs fàcilment, però per contra, algú que no ha arribat a assolir tots els coneixements i que no estudia suficient, també la pot aprovar. Jo sóc més partidària de que cada carrera ofereixi la seva pròpia prova d’accés, per tal d’avaluar les assignatures que considerin necessàries per a fer la carrera que es vol cursar.

I del Pla Bolonya?

Trobo que és molt més pràctic que les llicenciatures i crec que forma més els estudiants. És molt més pràctic que no pas el model antic. Abans, i de fet encara ara en algunes llicenciatures, et pots permetre el luxe de no anar a classe, i només haver d’estudiar l’últim mes per aprovar-ho tot. L’hàbit de treball, l’esforç, i la disciplina que requereixen el Pla Bolonya, és el que farà falta als estudiants un cop acabin la carrera i hagin de treballar. A més a més, no crec que sigui bo jugar-s’ho tot a un examen, ja que el pots aprovar, però això no vol dir que hagis après.

Tornem a canviar de tema, els professors, ensenyen o formen?

Han de fer les dues funcions, han d’ensenyar les matèries i han de formar amb valors. Ara bé, la família també hi té un paper molt important a l’hora de formar els seus fills, no ho poden deixar tot en mans de l’escola. He de dir que per sort, en el nostre cas, ens sentim força recolzats pels pares en aquesta tasca d’ensenyar i formar.

I ja per acabar, l’informe PISA mostra que els estudiants espanyols estan per sota de la mitjana europea, quina solució donaries per millorar aquests resultats?

Trobo que seria molt més important que a les escoles es fomentés l’assoliment de les competències bàsiques per part dels alumnes. Per a poder millorar aquests resultats, trobo necessari que els alumnes aprenguin a llegir i entendre el que llegeixen, que aprenguin a raonar i també que aprenguin a sintetitzar i expressar-se oralment.