“No estic a favor de la setmana blanca”

“La selectivitat és com una loteria”

“Trobo que el Pla Bolonya és més pràctic que les llicenciatures”

Aprofitant que estem vivint la primera, i molt probablement la última, setmana blanca, entrevistem a la directora de l’escola Meritxell de Mataró,  Maria Antonia Cobo Vilader

Estàs a favor de la setmana blanca?

No. Perquè és un trencament. Suposa fer unes vacances d’una setmana que trenca amb els estudis. Quan els alumnes tenen vacances, abans de tenir vacances ja estan esverats i quan torneu de vacances sembla que faci un any que no s’hagi anat a classe, i tot això s’ha re recuperar. Per tant, no estic a favor de la setmana blanca. 

Amb que et quedes i que canviares de la setmana blanca?

 

No estic a favor. Però amb el que si que em quedaria és amb el fet de començar abans l’escola, ja que la setmana blanca anava en molta part destinada amb això. Això ha comportat que no hi hagin tants dies de vacances però al final ha resultat una jugada política. Torno a dir que una setmana seguida en blanc afecta als alumnes i també afecta molt a nivell de família ja que hi ha molts problemes sobretot amb els nens més petits per col•locar-los. El que es vol fer ara, de cara al curs vinent són quatre caps de setmana llargs. És a dir, fer festa divendres o dilluns. Això ho trobo que és factible. D’aquesta manera no s’interrompen tant les classes i la gent encara està amb el ritme de treball i així les famílies no necessiten tanta infraestructura per col•locar a les criatures., ja que un dia és molt diferent a una setmana.

Heu preparat al col•legi alguna activitat?

Sí. Setmana Blanca, el casal d’hivern. Ha anat molt bé. Vam comptar amb la participació d’uns 40 nens i nenes. El vàrem organitzar amb l’ajut de diferents empreses de fora que proposaven activitats per els alumnes de primària i d’educació infantil. Va suposar un encert que dins d’aquestes activitats de setmana blanca hi participessin professors d’aquesta mateixa escola. També vam agafar un professor d’anglès que es va encarregar de fer activitats en anglès, no confondre amb classe d’anglès. A part vam comptar amb l’ajuda del Hoquei Mataró, el grup de patinatge de Mataró i de Jordi Amat exalumne il•lustre de la nostre escola. Van estar entretinguts durant tota la setmana.

Com van reaccionar els pares al saber que hi havia aquestes vacances?

Van haver reaccions per a tots els gustos. Van haver que no hi mostraven preocupació i hi van haver d’altres que no els va fer cap mena de gràcia. El primer que van preguntar era si l’escola obriria durant la setmana blanca. Cal recordar que hi ha gent que te dificultat per deixar els nanos, i segons qui no es pot agafar una setmana de vacances.

 I els professors, com van reaccionar?

Els professors hem de fer un número mínim d’hores lectives, aproximadament unes 1190 hores. Teníem dues opcions, o treballar durant la setmana blanca i el 30 de juny començar vacances o fer vacances durant la setmana blanca i treballar la primera setmana de juliol. Hem optat per la segona opció, treballar fins la primera setmana de juliol. Perquè si no ens trobem que quan comença el curs, no tenim temps de programar. Vam agafar aquesta setmana blanca de vacances ja que a aquesta època no hi ha feina de programació de classes ja que el curs ja està engegat.

Heu rebut algun tipus de subvenció de la Generalitat?

No rebem absolutament res de la Generalitat ja que som una escola concertada. Esperem que amb aquest canvi de govern se’ns reconeix una mica més.

Heu rebut prou informació sobre la setmana blanca?

Sí que teníem informació. La informació ja la teníem des del curs passat aproximadament ja sabíem coses de la setmana blanca que se’ns venia a sobre des de Nadal del curs passat. La informació va ser la correcta, el que passa es que el govern va informar però no ens va dir en cap moment que hi hauria aquesta setmana a la meitat del curs lectiu.

Canviant una mica de tema, què n’opines del model d’accés a la universitat?

Jo ho canviaria. Crec que la selectivitat, salvant totes les distàncies, és com una loteria. És cert que si et saps els continguts i estudies l’aprovaràs fàcilment, però per contra, algú que no ha arribat a assolir tots els coneixements i que no estudia suficient, també la pot aprovar. Jo sóc més partidària de que cada carrera ofereixi la seva pròpia prova d’accés, per tal d’avaluar les assignatures que considerin necessàries per a fer la carrera que es vol cursar.

I del Pla Bolonya?

Trobo que és molt més pràctic que les llicenciatures i crec que forma més els estudiants. És molt més pràctic que no pas el model antic. Abans, i de fet encara ara en algunes llicenciatures, et pots permetre el luxe de no anar a classe, i només haver d’estudiar l’últim mes per aprovar-ho tot. L’hàbit de treball, l’esforç, i la disciplina que requereixen el Pla Bolonya, és el que farà falta als estudiants un cop acabin la carrera i hagin de treballar. A més a més, no crec que sigui bo jugar-s’ho tot a un examen, ja que el pots aprovar, però això no vol dir que hagis après.

Tornem a canviar de tema, els professors, ensenyen o formen?

Han de fer les dues funcions, han d’ensenyar les matèries i han de formar amb valors. Ara bé, la família també hi té un paper molt important a l’hora de formar els seus fills, no ho poden deixar tot en mans de l’escola. He de dir que per sort, en el nostre cas, ens sentim força recolzats pels pares en aquesta tasca d’ensenyar i formar.

I ja per acabar, l’informe PISA mostra que els estudiants espanyols estan per sota de la mitjana europea, quina solució donaries per millorar aquests resultats?

Trobo que seria molt més important que a les escoles es fomentés l’assoliment de les competències bàsiques per part dels alumnes. Per a poder millorar aquests resultats, trobo necessari que els alumnes aprenguin a llegir i entendre el que llegeixen, que aprenguin a raonar i també que aprenguin a sintetitzar i expressar-se oralment.

CAMÍ CAP A WEMBLEY (I)

Torna la Champions, torna la millor competició a nivell de clubs pel Barça. Comença la èpica, comencen les emocions i comencen les grans nits que ens ha ofert l'equip de Guardiola durant els últims anys. La Champions és diferent, és aquella competició que paralitza mig Europa per veure jugar damunt dels escenaris principals del continent als millors jugadors del món.

Ja fa més de cinc edicions de la millor competició del món en que el F.C.Barcelona es sitúa sempre entre els 4 millors equips d'Europa. Recordem aquella nit on la màgia de Ronaldinho va tornar a aparèixer per fer la passada mil·limètrica al fins llavors extrem Ludovic Giuly, per rematar-la cap dins de la xarxa a Milà superant a l'equip "rossoneri".




Recordem aquella tarda d'un 15 de maig del 2006, en un estadi anomenat "Parc dels Prínceps" a París, on un lateral desconegut de cara porteria, Giulanno Belletti, va anotar el gol que va fer brillar, sentir, riure i plorar a tota una afició condemnada a patir i ha semblava, fins llavors, a només tenir un títol de la màxima competició europea.


Recordem una tarda londinenca tenyida de color blau, on uns homes de color groc van lluitar fins l'últim moment, suspir, minut i segon per arribar a la glòria i portar tota la emoció concentrada i patiment a l'èxtasi blaugrana. Recordem un vespre a la ciutat eterna, un 28 de maig de 2009,  en un context de gladiadors, on es batien els dos millors equips del món i alhora els dos millors jugadors del món en un cara a cara, on l'equip dels petits, els astuts, els de la CASA, van lluir el nom que porten brodat a l'escut i ens van tornar a fer tocar el cel.

Ara bé, no sempre han sigut victòries contundents, sinó que tambe hi ha hagut patiment, derrotes i dolor. Recordem la gran parada de Victor Valdés a Drogba en un mà a mà on aconsegueix aturar dos cops consecutius a la bèstia del Chelsea, o els 85 minuts de patiment i d'infart a Stamford Bridge que al final van resultar excel·lents. Però també cal recordar també ha Stamford Bridge, l'eliminació a vuitens de final l'any 2005, o potser l'eliminació a mans del Liverpool del llavors Fernando Torres, l'any 2008.

Però sens dubte, l'eliminació més patida i que va causa més dolor als blaugranes va ser la de l'equip de Mourinho, l'Inter de Milà. On l'equip italià es va endur el gat a l'aigua després de cobrir la seva porteria amb una tela d'aranya humana que mai cap altre equip havia vist en la història, fet provocat per la por que provoca el Barça a Europa i fet que posa en evidència en la bèstia futbolística en que s'ha transformat el conjunt de Pep Guardiola. Tot i això, l'equip blaugrana no va llençar la tovallola en cap moment i se'n va anar de la Champions un cop més, demostrant la seva deportivitat davant del seu rival i molts diuen que amb la condició, encara més reforçada, de millor equip del món. A recordar l'èpic emblemba de: REMUNTADA.

Per tot això i més, cal recordar que avui comença la vertadera fase de la Champions. La vertadera etapa on es destapen les emocions i on els equips i aficions es converteixen en una sola entitat. És a dir és temps de Champions.

"Us en debem una, i aquests no fallen", Pep Guardiola

Som-hi Barça, som-hi barcelonistes.

Jaume Reixach: “El que apareix als mitjans de comunicació espanyols és una mil·lèsima part de la merda que hi ha al país”

El fundador d’El Triangle explica les claus del bon periodista a la UAB

Jaume Reixach, periodista d’investigació i fundador d’El Triangle, va reconèixer durant una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona dilluns passat, que dins del nostre país hi ha molta “merda” amagada i que s’ha de destapar. Va destacar la importància de la labor periodística per arribar a difondre totes les notícies i fer que arribin a la boca del públic.

Reixach, expert en la matèria de política, va dir que el periodista té com a principal funció fer canviar els fets i fer que la gent se n’adoni d’aquests. Va posar com exemple la democràcia actual. El fundador d’El Triangle, va explicar que la democràcia que ens han construït està plena d’estafes, de malbarataments i de mentides i assenyalava “el periodista ha de ser l’encarregat de descriure aquestes injustícies”. Seguia afegint que els mitjans de comunicació actuals estan controlats per gent que no li importa la professió periodística i que només vetlla pels interessos propis. També va destacar la seva entrega pel seu ofici ja que segons ell: “És més important la meva llibertat, el que pugui dir, que tenir un treball segur. Perquè jo, estimo aquesta professió”.

La conferència que portava com a títol “Periodisme d’investigació”, va ser dirigida pel mateix Reixach i per Pepe Rodríguez, professor de periodisme a la UAB i periodista d’investigació. Durant aquesta es va ressaltar la dificultat de fer periodisme d’investigació. Segons Pepe Rodríguez, aquesta variant del periodisme és la “comprensió personificada” i subratllava “cal treballar molt, però no hi ha periodisme més gratificant i entretingut com aquest”. Afegia que el periodisme ha de ser una eina per poder mantenir al públic informat i que uns dels problemes principals del periodisme d’investigació són els límits i les traves que s’imposen per aconseguir les dades.

Pepe Rodríguez va remarcar la importància que té saber buscar les preguntes idònies i de trobar un “camí concret” un cop es tingui el tema del qual es vulgui investigar. Va posar com a exemple les prostitutes del barri del Rabal. “És un bon tema per investigar” va senyalar, però “s’ha de saber com enfocar-ho perquè llavors ja no serà notícia, ja que se n’ha parlat molt”. Un exemple que va donar el professor va ser, intentar aconseguir i trobar el camí fins arribar qui són els socis, “macarres”, i empreses que recolzen i financen aquesta professió al Rabal.

Durant la conferència van assistir dos convidats més, experts en la professió tractada. Antonio Baquero, periodista d’investigació, i Elisenda Villena, criminòloga i directora de la agència de detectius privats “Método 3”.

 

Baquero, va exposar diferents exemples que li van passar a ell mateix quan estava d’enviat especial al Marroc per cobrir uns fets. Va tornar a insistir en la importància de tenir bones fonts per poder fer bon periodisme d’investigació, i va dir que actualment a Espanya es fa més periodisme de filtració que d’investigació. Això sí, no va dir que per això la professió estigués acabada ni molt menys, al contrari, va ressaltar que el millor periodisme d’aquest tipus es realitza a l’hora de fer llibres.

Elisenda Villena, per la seva banda, va dir que hi ha poca diferència entre un investigador privat i un bon periodista d’investigació. Va destacar que el necessari per ser periodista d’aquest tipus es la valentia, ja que sempre hi haurà algú que intentarà impedir la publicació.

La conferència va acabar amb l’acte d’entrega al premi “Sabueso”. Premi que és donat cada any al millor treball d’investigació realitzat pels alumnes que acaben la seva carrera de periodisme. Noemi Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo van ser les guanyadores d’aquest premi, que va ser entregat per la mateixa representant de “Método 3”, Elisenda Villena.

ETA ANUNCIA UN ALTO AL FOC "PERMANENT,GENERAL I VERIFICABLE INTERNACIONALMENT"

El grup terrorista basc ha fet public avui al migdia un comunicat emès al diari Gara en què l'organització basca anuncia un alto al foc definitiu. El vídeo destaca el procés d'alto al foc com a un procés generalitzat i verificable, tot i que en cap moment renuncien explícitament a les armes i a la violència. Parla de procés democràtic, i demana a les autoritats competents tan espanyoles com franceses que abandonin la seva persecussió. Cal destacar que també parla de procés de diàleg i de negociació per intentar solucionar el problema polític actual d'Euskadi.

Un cop acabat el comunicat del grup terrorista han sorgit les primeres reaccions de les personalitats competents. De moment, moltes d'aquestes opinen que es una estratègia política per tal que Batasuna (el partit polític que recolza ETA) pugui presentar-se a les properes eleccions municipals que seran celebrades el mes de maig d'aquest mateix entrant any.

Sembla ser que després d'un llarg procés d'enflebiment de l'organització terrorista, per fi deixaran de banda les armes i intentaran obrir una nova etapa dialectal per aconseguir com ells diuen durant el comunicat una "democràcia" normal i sense treves i el dret d'autodeterminació del seu poble, Euskadi.

 Declaració alto al foc ETA 10/1/2011

Any nou, vida nova. aquesta notícia pot ser, és el millor regal de Nadal que podríem haver tingut tots el ciutadans, tant d'Espanya com de França. Res més pel moment, només sabem que a 10 de gener, a inicis de l'any, estem davant d'una de les notícies que marcaran aquest nou i vigent any 2011. Esperem que totes les notícies siguin com les d'avui.

"reCINCnació perica"

Un altre cop apareix el CINC. En menys d'un mes els culés hem vist tres "manetes". I és que ens estem mal acostumant. Des de el 5-0 contra el Reial Madrid, passant pel 5-0 contra el conjunt "txuri urdin" fins a arribar aquest últim, l'1-5 a l'Espanyol.

Alves, Pedro i Xavi celebrant un gol durant el partit

I és que el Barça va tornar a destrossar al seu rival. Aquest cop li va tocar ser a l'Espanyol. Això, si, tot sigui dit, s'ha d'aplaudir l'intenció del conjunt perico de jugar de "tu a tu" cap al millor equip del món. S'ha d'aplaudir el plantejament proposat per Pochettino, ja que si hagués sigut un altre entrenador, hagués plantat el bus davant la porteria impossibilitant o posant així les coses molt difícils al Barça (retiro impossibiltant perqué per l'equip de Guardiola res és impossible).

En un partit on Pedro va tornar a estar estelar, on Villa va exercir de golejador, i on Messi... Messi va tornar a demostrar que és el millor jugador del món i que està per damunt de tots els seus companys de professió, el més emotiu de tot va ser el gran homenatge que va rebre Andres Iniesta -recordem pel gol dedicat a la final del mundial a l'ex-jugador Dani Jarque- per part de l'afició espanyolista. Un 10 per l'Espanyol i la seva afició.

Però tot i això, repeteixo, i mai em cansaré de dir, que estem vivint la millor època del F.C.Barcelona, i d'això, del que està fent el Barça se'n diu història i, afortunadament, nosaltres estem escrivint la nostra història damunt d'aquesta.

Gràcies Barça!

http://www.youtube.com/watch?v=nKTXerTnmlg (ampli resum de l'Espanyol 1- 5 F.C.Barcelona)

NO HI HA DRET

I una altra injusticia més en el món del futbol. 

David Albelda, centracampista del València C.F

Avui s'ha sapigut que el Comité de Competició de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) li ha imposat dos partits de sanció a David Albelda, jugador del València pels "incidents" durant el partit de lliga disputat dissabte passat contra el Reial Madrid. 

Com no, el Reial Madrid sempre pel mig, sempre amb els peus dins la galleda. El Comité de Competició ha justificat la seva intervenció gràcies a las "duríssimes" paraules que va rebre el col·legiat d'aquell partit per part del jugador "ché". Les paraules de la discòrdia: "Qué cara tienes árbitro".

Jo ja no sé quins criteris té aquest comité o quins passos segueix per arribar a extreure conclusions però, no trobo gens normal, que, una acció d'un 29 de novembre em sembla recordar... un jugador andalús vestit de blanc no només va anar a fer mal amb una entrada de jutjat de guàrdia, si no que després va agredir als adversaris, i no només adversaris, sinó que companys seus de selecció de futbol. Per suposat li van caure partits de sanció.... AI, no, que és jugador del Madrid. 

Si, és que al final, haurem de fer cas a les paraules del president perico, Dani Sánchez Llibre, quan va dir que aquesta lliga està "prostituïda".

Jutgeu vosaltres mateixos: http://www.youtube.com/watch?v=mW64GJPj_4M&feature=related (Show Sergio Ramos)

Fa una setmana...

Ja fa una setmana, ja fa una setmana d'aquell dia històric, ja fa una setmana des de que els carrers de Barcelona i Madrid quedessin buits, i sobretot, ja fa una setmana d'aquells cinc dits que vàrem podem mostrar de nou després de 17 anys.

La veritat, és que aquest equip és invencible, és un equip que ens està mostrant un cop rere altre els valors que s'ha de transmetre als nens petits per poder arribar a ser com ells. És un equip on ningú sobresurt sobre qualsevol altre i on tothom té alguna cosa a dir dins el vestuari, i sobretot li donc el merit a l'entrenador, perquè és un equip entrenat per una persona de la casa, una persona normal i corrent sense escrúpols i sense cap mena de prepotència, en fi, un model a seguir.

Aquell dia, vaig ser una de les 97.000 que vaig poder gaudir del FUTBOL desplegat pel Barça, i d'immediat que veia aquelles jugades, sabia que allò que estava veient era històric, era espectacle, era únic, en fi, era FUTBOL.

Només m'agradaria tornar a felicitar i a elogiar al Barça ja que, sé que els culers i els amants del futbol estem vivint pot ser, la millor època blaugrana que hi haurà en la història, i que, jo almenys, quan sigui gran, m'agradarà explicar-li als meus néts que vaig veure el millor Barça de la història i que el dia del històric 5-0 jo vaig estar al Camp Nou.

Simplement, com deia al mosaic del dia del clàsic, T'estimo Barça!